Repte 3. Etnografia pel disseny
LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES:
La comunitat Col·laboradora per un Habitatge Digne està situada al Principat d’Andorra.
Tot i ser un país petit, Andorra s’enfronta a una problemàtica creixent relacionada amb l’accés a l’habitatge, a causa de l’augment dels preus del lloguer.
Gran part de la seva activitat es desenvolupa de manera virtual, a través de xarxes socials (Instagram, Twitter/X), canals de missatgeria com WhatsApp.
A més a mé,s les trobades virtuals s’utilitzen eines com Zoom o Telegram per compartir informació, coordinar accions i redactar comunicats.
Aquesta presència híbrida els permet mantenir una estructura flexible i adaptada a les circumstàncies canviants del context andorrà.
D’altra banda, la comunitat és molt diversa, ja que inclou persones de diferents nacionalitats, edats i situacions laborals, unides per una preocupació comuna que es el dret a l’habitatge.
Alguns membres són afectats directes com persones que han patit pujades abusives de lloguer o amenaces de desnonament, mentre que d’altres aporten coneixement tècnic o suport activista.
Col·laboradora per un Habitatge Digne té un funcionament que és la participació igualitària i la presa de decisions col·lectiva promovent el debat públic i exigint respostes polítiques davant una situació injusta per molts sectors de la població andorrana.
METODOLOGIA:
El contacte es va iniciar a través del seu canal de Telegram. Em vaig presentar com a estudiant i vaig demanar permís per fer observació i recollir testimonis.
Em van convidar a una trobada en línia i durant el treball de camp, vaig capturar fotografies de la última manifestació realitzada per la comunitat el 5 d’abril del 2025.
Les dificultats principals va ser gestionar el temps de participació, ja que moltes trobades s’organitzen de manera espontània.
Tal com vaig explicar en l’anterior PAC el meu contacte amb aquestes persones es gràcies a un familiar molt proper que fa part d’aquesta comunitat.
Per això desenvolupem dos elements metodològics, les entrevistes personals i l’observació de la comunitat.
Per tant, el meu referent en aquest col·lectiu es diu Joan Ramon Crespo portaveu de la plataforma Coordinadora per un habitatge digne on em poden ajudar amb aquest repte i tenir facil acces per conèixer la forma en la qual desenvolupen i promouen aquesta lluita gracies a la comunitat.
Vaig optar per no forçar cap entrevista i respectar sempre els límits de la persona. Pel que fa a la meva pròpia presència dins la comunitat, vaig procurar adoptar una actitud discreta i empàtica, mostrant interès genuí.
A la vegada, he de reconèixer que el contacte amb la comunitat m’ha sorprès emocionalment, més del que esperava ja que cal escoltar de primera mà les dificultats per accedir a un habitatge digne a Andorra m’ha fet replantejar-me les meves pròpies idees i privilegis en relació amb aquest dret fonamental.
En l’àmbit ètic, vaig decidir no gravar converses informals i prendre només apunts discrets. Em vaig adonar que, com a dissenyadora, la responsabilitat no és només crear solucions,
si no també escoltar sense jutjar i entendre el context abans d’actuar.
PREGUNTES INICIALS:
El meu objectiu és comprendre des de dins com funciona aquest col·lectiu,
com s’organitza, quines accions emprèn i quina és la seva experiència quotidiana en la lluita pel dret a l’habitatge.
Utilitzem 4 preguntes guia en les entrevistes personals que ens permetien viatjar pels conceptes d’una forma còmoda i ens portaven a nous objectius i elements.
Les preguntes en qüestió van ser les següents:
1.Quines són les principals dificultats que enfronten les persones d’aquest col·lectiu?
2.Com perceben i viuen la crisi de l’habitatge a Andorra?
3.Quines estratègies utilitzen per fer sentir la seva veu i defensar els seus drets?
4.Com es construeixen els vincles i les relacions dins del col·lectiu?
APRENENTATGES:
El treball de camp m’ha permès trencar molts prejudicis, ja que ara entenc que hi ha una gran intel·ligència col·lectiva i una capacitat d’autoorganització real.
He après que l’espai no és només físic, sinó també emocional i simbòlic.
Aquestes lectures dels objectes i espais m’han fet veure la importància de pensar el disseny social no només en termes funcionals, sinó culturals i comunitaris.
M’ha sorprès la potència d’una comunitat no organitzada formalment però que actua, escolta, acull i transforma.
Puc dir que la meva visió sobre la participació social ha canviat no cal tenir una estructura rígida per fer acció efectiva.
Gràcies a aquest treball, sento que entenc millor la realitat andorrana i que, com a dissenyadora, tinc una responsabilitat que és no dissenyar per, sinó amb la comunitat.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.